Els petits clicks

Aquest cap de setmana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona celebren ala Fira de col.leccionistes de Clicks de Playmobil.

Llocs com http://somosclicks.org o bé en els blocs http://somosclicks.blogspot.com/ i Clicks & Clacks en donen moltes referències i informació sobre aquest món.

Els clicks van nèixer l'any 1971 en plena crisi del petroli, base del materials com el plàstic en que es fabriquen moltes de les joguines. Per estalviar material, l'engenyier alemany Hans Beck va crear una figures més petites del que era habitual, cabien en la mà d'un nen i estaven inspirades en els dibuixos que fan els més petits

En aquest petit vídeo ens expliquen molt bé la seva història

Hi ha molts aficionats que fan meravelles amb els clicks i en fan tota mena de representacions muntatges, ... es fàcil trobar-ne exemples a Youtube, com aquest

m'agrada anar a l'escola

Avui, anant en cotxe, he escoltat part del programa especial de ràdio de celebració dels 10 anys RAC1. Entre altres grups, han actuat els del grup "Macedònia" amb cançons del seu nou Cd. Em quedo amb la que porta per títol "M'agrada anar a l'escola"

Jo ja no sóc una nena però als meus 51 anys encara vaig a l'escola i m'agrada!

Suposo que també m'agradaria no treballar. Diuen que es viu bé sense haver de treballar però no ho sé del cert perquè no ho he pogut provar mai. El que si que sé del cert és que he de treballar per poder viure com visc i que fer-ho a l'escola m'agrada.

No he deixat d'anar-hi des de que tenia 4 anys. L'escola que a la que vaig anar d'alumna no té res a veure amb l'escola en la que faig de mestra. A mi m'agrada l'escola en la que treballo de mestra com també m'agraden moltes altres escoles que conec. (No puc dir que m'agraden totes les escoles, n'hi ha alguna que no m'agrada gens ! ... què hi farem ! )

Comparteixo el missatge d' aquesta cançó del grup Macedònia perquè transmet ganes de disfrutar. Tot i que segurament quan diu "l'escola em torna boja" jo li dono un altre sentit i que ja fa molt de temps que no porto minifalda ... i encara que el dilluns al matí, quan s'acosti l'hora de marxar de casa, pensaré "quina mandra ! " ... i que ja començo a pensar amb il.lusió en plans per les vacances; l'escola forma part de mi i en disfruto.

El dia que, pel motiu que sigui, no en disfruti, serà el moment de deixar-hi d'anar. Serà el moment en que no necessitaré treballar per viure. Llavors enyoraré l'escola com ara enyoro els nens que es fan grans i els companys que es van jubilant.

Però avui és dissabte i d'aquí una estona juga el Barça, i a Tv3 fan "El gran dictat" i a casa hem pactat que soparem pizza (mmm!) i el cibulet que tinc plantat a la terrassa ha florit i demà tenim dinar amb tota la family i .... tot i tot ... com la nena de l'anunci.