dimarts, 1 de gener del 2008

Intencions 2008

Acabem un any i en comencem un de nou. És moment de fer balanç i nous propòsits.

L'estiu passant vaig estrenar el meu fotolog personal i el balanç fins ara és positiu. Amb més o menys regularitat, he conseguit mantenir-lo actualitzat. Tinc ànims de continuar.

Al setembre, al començar el curs, vaig estrenar el meu blog de mestra amb el proposit de fer-hi aportacions regulars que reflexessin  el progrés del curs. No he estat capaç de portar.ho a terme.El treball de posar en solfa la classe i engegar el curs ha passat al davant. He anat acumulant material divers per penjar al blog, però no he trobat el temps suficient per tractar-lo i acabar d'editar com jo volia. 

Però no em rendeixo. Aquests dies de vacances de Nadal intentaré recuperar el material recollit fins ara i posar-me al dia.

La intenció és incorporar part del material que produim a la classe, en el dia a dia, com un àlbum de records. Produccions, anècdotes, idees que sorgeixen, experiències, ... de manera que, sense interferir en la protecció de la imatge i privacitat dels que poguin resultar implicats, constitueixi un canal d'informació a qui pugui interessar

A més del material concret o la referència a les activitats, la intenció és permetre situar-ho en el contexte en que es dóna, el seu plantejament i potser alguna reflexió o pregunta oberta. 

Tot plegat com una iniciativa personal, sense voler comprometre a cap altra persona o institució però amb el reconeixement  del treball conjunt de l'equip de mestres del que formo part i de les experiències compartides en tots aquests anys que ja fa que estem junts. Amb alguns dels meus companys i companyes ja fa 30 cursos que treballem junts ! 

El curs 1977-78 vaig començar a treballar a l'escola en el que llavors anomenàvem "auxiliar de classe" amb uns nens i nenes de 4 anys que ara ja són pares i mares. I el curs 1985-86, per primera vegada, vaig ser tutora  d'una classe de 4 anys. Des de llavors he treballat com a tutora de classes entre  3 anys i  1er de primària, exceptuant el període de quatre anys en que vaig estar dedicada a tasques de secretaria i coordinació de cicle infantil ( set 95 -jul 99 ).

Durant tot aquest temps he tingut l' oportunitat de disfrutar i aprendre de la experiència dels mestres que abans que jo ja feien escola. D'ells i sobretot elles, he aprés la major part del que avui forma part de la meva pràctica. I sobretot amb ells i elles he descobert molts moments màgics que compesen sobradament el meu esforç del dia a dia a l'escola. A tots el meu agraïment.






El treball de mestra

Avui amb la meva neboda petita hem parlat del treball de les mares i la conversa m'ha recordat la que vaig tenir, fa anys, amb un alumne de la classe de 4 anys (que també és l'edat que té la meva neboda).

Parlàvem de que les mares van a treballar. "La mama està treballant" "Totes les mares van a treballar" "A la feina" "Yo també treballo" (li dic) "Però tu vas a l'escola" em contesta ella fent una cara que sembla dir-me "anar a l'escola no és anar a la feina".

Fa anys amb un alumne de la classe dels vaixells, de 4 anys i fill de mestre i infermera, també em va dir alguna cosa semblant a "tu no treballes, vas a l'escola" "treballar és treballar i l'escola és l'escola".

Les dues anècdotes  fan referència a la idea dels nens de que "el treball a la feina" és sinònim d'obligació, d'esforç, d'avorriment, ... i en canvi anar a l'escola una altra cosa ben diferent.

Una vegada quan el meu fill era escolar també em va dir que jo tenia molta sort perquè sempre havia anat a l'escola.  Primer, quan era petita i després, més gran, de mestra. I és veritat, el món de l'escola sempre ha estat el meu món. Tot i que l'escola de quan jo era petita no té res a veure amb l'escola en la que treballo  com a mestra. 

Sense dubte, és un treball que m'agrada i el faig a gust. Em permet acumular experiències i vivències enriquidores i fer aportacions útils als altres.  Haig de dir que, fins ara, sempre he treballat amb un mínim de condicions que ho han fet possible i sobretot amb la sort de tenir uns companys d'equip amb els que em trobo molt a gust.

Que passarà més endavant? Qui ho sap? ... ara , disfrutem el moment !
I disfrutem amb les converses amb els més petits. Sovint ens fan veure les coses des de la seva perspectiva i la seva pròpia lògica. Això és el que les fa més interessants.