Parlàvem de que les mares van a treballar. "La mama està treballant" "Totes les mares van a treballar" "A la feina" "Yo també treballo" (li dic) "Però tu vas a l'escola" em contesta ella fent una cara que sembla dir-me "anar a l'escola no és anar a la feina".
Fa anys amb un alumne de la classe dels vaixells, de 4 anys i fill de mestre i infermera, també em va dir alguna cosa semblant a "tu no treballes, vas a l'escola" "treballar és treballar i l'escola és l'escola".
Les dues anècdotes fan referència a la idea dels nens de que "el treball a la feina" és sinònim d'obligació, d'esforç, d'avorriment, ... i en canvi anar a l'escola una altra cosa ben diferent.
Una vegada quan el meu fill era escolar també em va dir que jo tenia molta sort perquè sempre havia anat a l'escola. Primer, quan era petita i després, més gran, de mestra. I és veritat, el món de l'escola sempre ha estat el meu món. Tot i que l'escola de quan jo era petita no té res a veure amb l'escola en la que treballo com a mestra.
Sense dubte, és un treball que m'agrada i el faig a gust. Em permet acumular experiències i vivències enriquidores i fer aportacions útils als altres. Haig de dir que, fins ara, sempre he treballat amb un mínim de condicions que ho han fet possible i sobretot amb la sort de tenir uns companys d'equip amb els que em trobo molt a gust.
Que passarà més endavant? Qui ho sap? ... ara , disfrutem el moment !
I disfrutem amb les converses amb els més petits. Sovint ens fan veure les coses des de la seva perspectiva i la seva pròpia lògica. Això és el que les fa més interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada