Ous de Pasqua

fotografies tant boniques com aquesta a www.flickr.com

La Vella Quaresma

La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua…

Intencions 2008

Acabem un any i en comencem un de nou. És moment de fer balanç i nous propòsits.

L'estiu passant vaig estrenar el meu fotolog personal i el balanç fins ara és positiu. Amb més o menys regularitat, he conseguit mantenir-lo actualitzat. Tinc ànims de continuar.

Al setembre, al començar el curs, vaig estrenar el meu blog de mestra amb el proposit de fer-hi aportacions regulars que reflexessin  el progrés del curs. No he estat capaç de portar.ho a terme.El treball de posar en solfa la classe i engegar el curs ha passat al davant. He anat acumulant material divers per penjar al blog, però no he trobat el temps suficient per tractar-lo i acabar d'editar com jo volia. 

Però no em rendeixo. Aquests dies de vacances de Nadal intentaré recuperar el material recollit fins ara i posar-me al dia.

La intenció és incorporar part del material que produim a la classe, en el dia a dia, com un àlbum de records. Produccions, anècdotes, idees que sorgeixen, experiències, ... de manera que, sense interferir en la protecció de la imatge i privacitat dels que poguin resultar implicats, constitueixi un canal d'informació a qui pugui interessar. 

A més del material concret o la referència a les activitats, la intenció és permetre situar-ho en el contexte en que es dóna, el seu plantejament i potser alguna reflexió o pregunta oberta. 

Tot plegat com una iniciativa personal, sense voler comprometre a cap altra persona o institució però amb el reconeixement  del treball conjunt de l'equip de mestres del que formo part i de les experiències compartides en tots aquests anys que ja fa que estem junts. Amb alguns dels meus companys i companyes ja fa 30 cursos que treballem junts ! 

El curs 1977-78 vaig començar a treballar a l'escola en el que llavors anomenàvem "auxiliar de classe" amb uns nens i nenes de 4 anys que ara ja són pares i mares. I el curs 1985-86, per primera vegada, vaig ser tutora  d'una classe de 4 anys. Des de llavors he treballat com a tutora de classes entre  3 anys i  1er de primària, exceptuant el període de quatre anys en que vaig estar dedicada a tasques de secretaria i coordinació de cicle infantil ( set 95 -jul 99 ).

Durant tot aquest temps he tingut l' oportunitat de disfrutar i aprendre de la experiència dels mestres que abans que jo ja feien escola. D'ells i sobretot elles, he aprés la major part del que avui forma part de la meva pràctica. I sobretot amb ells i elles he descobert molts moments màgics que compesen sobradament el meu esforç del dia a dia a l'escola. A tots el meu agraïment.

El treball de mestra

Avui amb la meva neboda petita hem parlat del treball de les mares i la conversa m'ha recordat la que vaig tenir, fa anys, amb un alumne de la classe de 4 anys (que també és l'edat que té la meva neboda).

Parlàvem de que les mares van a treballar. "La mama està treballant" "Totes les mares van a treballar" "A la feina" "Yo també treballo" (li dic) "Però tu vas a l'escola" em contesta ella fent una cara que sembla dir-me "anar a l'escola no és anar a la feina".

Fa anys amb un alumne de la classe dels vaixells, de 4 anys i fill de mestre i infermera, també em va dir alguna cosa semblant a "tu no treballes, vas a l'escola" "treballar és treballar i l'escola és l'escola".

Les dues anècdotes  fan referència a la idea dels nens de que "el treball a la feina" és sinònim d'obligació, d'esforç, d'avorriment, ... i en canvi anar a l'escola una altra cosa ben diferent.

Una vegada quan el meu fill era escolar també em va dir que jo tenia molta sort perquè sempre havia anat a l'escola.  Primer, quan era petita i després, més gran, de mestra. I és veritat, el món de l'escola sempre ha estat el meu món. Tot i que l'escola de quan jo era petita no té res a veure amb l'escola en la que treballo  com a mestra. 

Sense dubte, és un treball que m'agrada i el faig a gust. Em permet acumular experiències i vivències enriquidores i fer aportacions útils als altres.  Haig de dir que, fins ara, sempre he treballat amb un mínim de condicions que ho han fet possible i sobretot amb la sort de tenir uns companys d'equip amb els que em trobo molt a gust.

Que passarà més endavant? Qui ho sap? ... ara , disfrutem el moment !

I disfrutem amb les converses amb els més petits. Sovint ens fan veure les coses des de la seva perspectiva i la seva pròpia lògica. Això és el que les fa més interessants.

comença el curs

El curs escolar ha començat !

Els primers dies de classe, a més de retrobar-nos i explicar-nos moltes coses d'aquest període de vacances, l' activitat principal consisteix en anar descobrint el nou espai de classe, proveir-lo del material que necessitem i organitzar les rutines diàries, els encarregats, el lloc destinat a cada cosa, ...

Una de les primeres coses que hem fet ha estat escriure i decorar l'etiqueta pel penjador de la bossa i la jaqueta

Avui hem començat les classes a l'escola : és temps d'escola ! I un nou curs comença: el 2007-08

Els nens i nenes han arribat aquest matí contents de retrobar-se i amb ganes d'estar junts, jugar, explicar-se coses...
Jo també tenia ganes de veure'ls !
Han crescut, estan morenets, guapos, contents, més grans, espavilats... Cridaners, nerviosos, impacients, ... això també!
Però el primer dia ja s'hi compta.
La classe està predisposada però encara molt buida. Aquests primers dies entre tots l'anirem omplint amb els materials que necessitem i tot alló que ens ajuda a "funcionar" i organitzar-nos en el dia a dia.
Aquest matí ens ha passat volant i ens hem trobat a l'hora de dinar sense donar-nos compte. Demà, més.

Ha arribat el moment : Estrenem el blog!

Aquest estiu em vaig proposar que abans d'acabar les vacances estrenaria un blog. I ja està !
Ara "només" falta anar-li donant forma i contingut. Mica en mica ...