El Joc del Quim

És un joc de memòria. Consisteix en posar una sèrie d’objectes a la vista i observar-los durant una estoneta, intentant memoritzar-los, i després guardar-los. Quan ja no els tenim al davant, dibuixar-los en en full procurant recordar-los tots. O quants més, millor.

Aquests objectes són els que hem utiltzats avui.

Així és com després els han recordat

Els petits clicks

Aquest cap de setmana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona celebren ala Fira de col.leccionistes de Clicks de Playmobil.

Llocs com http://somosclicks.org o bé en els blocs http://somosclicks.blogspot.com/ i Clicks & Clacks en donen moltes referències i informació sobre aquest món.

Els clicks van nèixer l'any 1971 en plena crisi del petroli, base del materials com el plàstic en que es fabriquen moltes de les joguines. Per estalviar material, l'engenyier alemany Hans Beck va crear una figures més petites del que era habitual, cabien en la mà d'un nen i estaven inspirades en els dibuixos que fan els més petits

En aquest petit vídeo ens expliquen molt bé la seva història

Hi ha molts aficionats que fan meravelles amb els clicks i en fan tota mena de representacions muntatges, ... es fàcil trobar-ne exemples a Youtube, com aquest

m'agrada anar a l'escola

Avui, anant en cotxe, he escoltat part del programa especial de ràdio de celebració dels 10 anys RAC1. Entre altres grups, han actuat els del grup "Macedònia" amb cançons del seu nou Cd. Em quedo amb la que porta per títol "M'agrada anar a l'escola"

Jo ja no sóc una nena però als meus 51 anys encara vaig a l'escola i m'agrada!

Suposo que també m'agradaria no treballar. Diuen que es viu bé sense haver de treballar però no ho sé del cert perquè no ho he pogut provar mai. El que si que sé del cert és que he de treballar per poder viure com visc i que fer-ho a l'escola m'agrada.

No he deixat d'anar-hi des de que tenia 4 anys. L'escola que a la que vaig anar d'alumna no té res a veure amb l'escola en la que faig de mestra. A mi m'agrada l'escola en la que treballo de mestra com també m'agraden moltes altres escoles que conec. (No puc dir que m'agraden totes les escoles, n'hi ha alguna que no m'agrada gens ! ... què hi farem ! )

Comparteixo el missatge d' aquesta cançó del grup Macedònia perquè transmet ganes de disfrutar. Tot i que segurament quan diu "l'escola em torna boja" jo li dono un altre sentit i que ja fa molt de temps que no porto minifalda ... i encara que el dilluns al matí, quan s'acosti l'hora de marxar de casa, pensaré "quina mandra ! " ... i que ja començo a pensar amb il.lusió en plans per les vacances; l'escola forma part de mi i en disfruto.

El dia que, pel motiu que sigui, no en disfruti, serà el moment de deixar-hi d'anar. Serà el moment en que no necessitaré treballar per viure. Llavors enyoraré l'escola com ara enyoro els nens que es fan grans i els companys que es van jubilant.

Però avui és dissabte i d'aquí una estona juga el Barça, i a Tv3 fan "El gran dictat" i a casa hem pactat que soparem pizza (mmm!) i el cibulet que tinc plantat a la terrassa ha florit i demà tenim dinar amb tota la family i .... tot i tot ... com la nena de l'anunci.

Nota

Ni per correu electrònic ni amb multicopista, ... res com una nota personalitzada.

Al mateix temps que res motiva més que trobar-li una aplicació directa al que fem.

regals de Reis

Els dies em continuen passant més depressa del que voldria, però no vull deixar passar l'ocasió sense recordar la imatge més divertida dels regals de Reis d'aquest any abans de que "caduqui" del tot. Aquest any, per mi, és la d'aquest paquet d'un nen de la classe dels peixos. (3 anys)

A l'escola des de fa molts anys tenim el costum d'escriure la carta als Reis Mags de l'Orient. Els hi expliquem les novetats de l'any i les joguines i contes que ens agradaria tenir a l'escola. Cada nen ens deixa una còpia a la sabata, a casa seva, i al tornar de les vacances de Nadal porta a la classe el regalet que Ses Majestats ens han deixat, a casa seva, per tots els nens de la classe.

A l' arribar al matí, a la classe, tots els nens esperen amb il.lusió el moment d'obrir el regalet de casa seva per compartir-lo amb tota la resta de companys.

El Jordi A. ens recomana des del seu blog aquesta cançó tan bonica que podeu trobar aquí

Dies de vacances

Aquesta tarda hem anat al cinema a veure la pel.licula “Avatar” en 3D.

Confeso que jo no l’hagués triat ,però sentia curiositat per veure això que diuen que ha de ser el futur del cinema. Un cop vista, puc dir que m’ha resultat distreta, amb efectes molt espectaculars, molt fantasiosa, les 2 hores i mitja de durada no m´han resultat pesades, … bla, bla … però fins d’aqui uns quants mesos (uns quants, bastants) no em cal una peli d’aquestes.

El que m’ha sorprés molt ha estat veure com la sala estava plena de families amb nens i nenes d’edat de Primària (8-9 anys a fins 12 I algún de més petit) I és que la películ.la és considerada apta per tots els publics. ??? Algú m’ha explicat que de la peli han censurat algunes escenes de sexe (que inclouen com a extres en el dvd) perque pogués ser considerada apta per tothom ???

No anem bé. No dubto que les escenes de sexe no fossin adequades per canalla però del que si que estic segura és que la dosi de destrucció, agressivitat i violència desmesurada que ens ofereix la pel.licula tampoc és bona ni adequada per a nens. I pels grans … es tracta d’una peli de fantasia en que els dolents són moooolt dolents i ….. ens ofereix imatges irreals que plàsticament són maques e impactants ... però ....

Jo em quedo amb “Up” ! encara que més d’un m’etiqueti de sensiblona i més. El clon de Spencer Trace em mola més!

El so de la pluja

Aquesta tarda ha plogut una estona i ha coincidit amb que l'Anna C. m'ha enviat aquest vídeo realment espectacular. M'explica que Perpetuum Jazzile, una coral eslovena, reprodueix, sense l'ajut de cap instrument ni eina, tots els sons d'una tempesta, des que comencen a caure les primeres gotes, fins que es desfermen els trons. El vídeo està penjat al seu canal de Youtube des de fa sis mesos i ja ha tingut més de 6 milions i mig de visites, sense comptar les moltes altres còpies que circulen per la xarxa. La tempesta és el pròleg, de fet, de la seva versió de la famosa cançó "Africa" del grup Toto, tot un éxit dels anys vuitanta.

M'ha fet pensar en els "pals de pluja" que tant els hi agraden als nens.

Aquí expliquen com fabricar-ne un